La última setmana de Juliol vam marxar de vacances.
Aquest cop la idea era anar a descansar.
No sé com m'ho faig, però sempre que tinc vacacances m'agafa un rampell d'energia i no paro. Si vaig a fora, vull aprofitar el màxim per conèixer llocs i coses i el tema descansar no em passa pel cap!
Així que la idea, era el contrari, descansar.
Una casa rural prop de Fornells de la Selva, sense res programat a fer, amb un parell de llibres (de fotografia) i una piscina a la casa.
Doncs si, vaig aconseguir descansar i llegir!
El primer que feia quan les gallines feien tertulia sota la nostra finestra (a les 8h del matí o abans!), era obrir la porta de la caseta, sortir i respirar aire ben fort!! Em llevava força d'hora cada dia, però durant el dia tot era molt relaxat amb les meves amigues les gallines que venien a buscar-me a la porta i no em treien ull de sobre. També estava distreta donant galetes d'amagat a les oques, el gall, la burra i l'euga.
Evidentment sortiem cada dia a donar un volt, perquè reax relax si, però tampoc cal passar-se!!
Així que normalment estavem tot el matí o tota la tarda a la casa i la resta del dia anavem a conèixer llocs.
Vam visitar una Gorga en un paisatge volcànic prop de Canet d'Adri, vam fer una ruta de pobles medievals impressionants ( Madremanya, Monells, Peratallada), vam fer kaiac amb espectacle i tot (es va cremar un poble al costat mateix i agafaven l'aigua just on haviem sortit amb el kaiac) i vam visitar Girona i Tossa de Mar.
Feta la selecció de les fotos. Com ara estem amb el tema fotogràfic i la galeria del flickr hem fet més de 1000 fotos i la tria és complicada!
divendres, 13 d’agost del 2010
diumenge, 11 de juliol del 2010
10 Juliol, Som una Nació
Ahir va ser impressionant!! qui us ho expliqui es queda curt!
Només sortir de casa ja era un festival de senyeres i estelades per tot arreu, penjades a balcons, posades damunt la gent (nens, adults i persones grans), etc.
A l'arribar al metro estava ple de families senceres que hi anaven... i a Passeig de Gràcia una munió de colors.
Un dia per no oblidar, aquells que creiem que es fa una injusticia hi erem, amb cos i/o amb ànima.
Per a tots ells dedico les meves fotografies.
salut
Només sortir de casa ja era un festival de senyeres i estelades per tot arreu, penjades a balcons, posades damunt la gent (nens, adults i persones grans), etc.
A l'arribar al metro estava ple de families senceres que hi anaven... i a Passeig de Gràcia una munió de colors.
Un dia per no oblidar, aquells que creiem que es fa una injusticia hi erem, amb cos i/o amb ànima.
Per a tots ells dedico les meves fotografies.
salut
 |
| som una nació "Deixeu que Catalunya sigui independent, i serà aleshores quan posarem de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana sense estels, sense blaus, però amb totes les honors" ("La Tralla", tercera època, núm.1, p.3, 11 de setembre de 1933)." |
Raquel i menuts, juny 2010
Una bona sorpresa al mes de juny.
Us deixo el link amb algunes de les fotos que vam fer...
Us deixo el link amb algunes de les fotos que vam fer...
 |
| raquel i peques juny |
dimecres, 12 de maig del 2010
Jamaica
Ja estem de tornada... la veritat és que ha estat un dels millors viatges que he fet, no sé si ho dic sempre quan torno, però és la sensació que tinc jeje
És un lloc increïblement maco i hem passat uns dies sense parar (per variar) i coneixent molts llocs cadascun d'ells amb els seu encant especial i digne de ser recordat.
També vam coincidir amb dos navarresos, el Kolo i el Goñi, amb qui ens vam fer inseparables i amb els que ens ho hem passat d'allò més bé.
No ho he fet mai, però aquest cop m'agradaria explicar-vos dia a dia el que vam fer. Sé que serà una entrada del blog molt llarga però no m'agradaria deixar-me res per explicar.
Els que us ho vulgueu estalviar, cap problema!! les fotos del viatge estan a sota. Només heu d'obrir l'enllaç i accedir al Picasa.
Vam arribar el dilluns 3 de maig al vespre, ja entrada la nit i amb una calor enganxifosa. Només arribar ens esperaven dos autocars que ens durien a l'hotel a Montego Bay, al donar les maletes ja ens oferien ganja els mateixos del autocar i els guies. Un fet que no es pararia de repetir durant tot el viatge anessis on anessis. Un cop a l'hotel ens esperaven amb música, còctel de benvinguda i la pulsera del tot inclós. Vam deixar les coses a l'habitació, vam anar a sopar i vam explorar una mica l'hotel.
El dimarts 4 a les 9h ja teniem la reunió de l'hotel on se'ns informava de les opcions d'excursions. Abans ja haviem rebut la trucada de la Sisi, amb qui fariem els nostres tours particulars, només haviem de trobar més gent... Finalment vam trobar altres companys de viatge, uns només van voler fer una excursió, altres en van fer dues i, amb el Kolo i el Goñi, les vam fer totes, o sigui, les quatre.
La primera de les aventures va ser la visita al poblat Rastafari, prop de Montego Bay. Aquesta va ser la única que vam fer amb l'hotel. Un minibus amb quatre guies que ens van acompanyar durant un petit tour en bus pel centre de Montego, tota l'estada al poblat i després a la botiga de torn, Rainbow (un timo de tenda).
Al poblat s'hi arribava creuant un rierol ple de pedres que es clavaven als peus, ja que anàvem descalços. Estava tot enfanguinat i per alguns del grup arribar fins dalt va ser tota una experiència, anar amb xancles no ajudava a alguns i algunes. Al poblat ens esperava en Kanaka, el que ens va explicar i ens va fer de guia. Ens va fer saber que al seus poblats mai falta el foc encès, que serveix per cremar tots els dimonis que venen de Babilònia. Tot seguit, ens va tallar uns cocos, ens van servir l'aigua del coco i ens van deixar tastar-lo. Després vam anar a la secció de la cuina, on ens van ensenyar totes les plantes i herbes que fan servir per cuinar menjar Ital (basada en productes naturals, conreats per ells mateixos i sense fer ús de la carn ni del peix). Ens van ensenyar la resta del poblat on van veure el jardí amb les plantes que fan servir per infusions i com a prevenció de malalties, el laberint de la meditació i com molen el cacau. De tornada ens van oferir té de llimona mentre escoltàvem una mostra de Kumina i altres ritmes propis dels rastes fets amb percussió.
Dimecres 5 de maig, no teníem cap excursió preparada i vam fer dia de relax... platja-piscina, menjar, beure i night show. Després de dinar ja en teníem prou de piscina i platja i vam decidir anar a veure el SPA i agafar un massatge! Volíem l'Ocean Harmony que feien en una cabana propera al mar però com plovia vam haver de fer el Sweden soft. Oohhh ens va anar de conya, 60 minuts de relax relax mentre a fora queia una bona pluja! Ens van posar als dos junts en una habitació amb música i llum suau. Va ser un molt bon regal :)
Dijous 6 de maig a les 8.30h, ja havíem quedat per fer la primera excursió davant la benzinera de l'hotel carregats amb begudes. Allà ens vam trobar amb el nostre conductor rasta, Mike. La Sisi, que és amb la que havíem contactat ens esperava a Negril. Ben aviat vam veure com seria el tipus de conducció que ens esperava a l'Illa: sots, bots i forats amenitzats amb la veu trencada i els sons guturals del nostre amic i xòfer Mike. A la platja de Seven Miles (Negril) ens esperava la Sisi amb el seu menut de 3 mesos, en el primer xiringuito de la platja, l'Arthur's. I d'allà vam agafar un glass bottom boat que ens duria fins el catamarà. Amb ell vam anar fins a uns escolls de coralls per a poder fer snorkel, tot acompanyat de música reggae i bon beure, on vam poder observar peixos, caragoles i una estrella de mar. D'allà vam fer cap a Rock House i les coves dels pirates, on s'hi diu que s'hi amagaven. Allà també vam fer snorkel, vam entrar dins alguna cova i vam poder veure fins i tot una gran serps marina. Després d'alguna picada de “medusa?” vam tornar al catamarà i aprofitant que va començar a ploure de valent vam dinar al camarot una llagosta molt bona. Va coincidir que quan arribàvem a Seven Miles va deixar de ploure i va tornar a sortir el sol. Una estona per la platja i via cap al Rick's Café a veure uns jamaicans que salten des de dalt dels arbres dels penya-segats a l'aigua. Havíem de veure la post de sol, però va tornar a caure un xàfec i els núvols ho van tapar tot. I vam decidir fer via cap a l'hotel.
Divendres 7 de maig, relax a l'hotel, amarató de pinyes colades i el Carles de supercongas, de partides de ping-pong, de cartes, ... i amb la millor companyia!
Dissabte 8 de maig, a les 8h ja ens esperava en Mike a la recepció de l'hotel per fer via primer a Nine Miles, el poblet on va néixer en Bob Marley i on ara està enterrat. Per arribar-hi vam travessar una gran zona rural muntanyosa de l'illa, de les més pobres de Jamaica. Al Mausoleu,un guia ens van fer un tour on vam poder veure des dels quadres amb els discs d'or del cantant fins el llit on dormia quan era petit i un dels seus cosins que encara viuen i ens va tocar amb el banjo un tema.
D'allà vam fer cap a les Dunn's Rivers Falls, parant de camí a un xiringuito per dinar pollastre jerk i arrós que picava una mica. A les cascades vam pujar en biquini i banyador, els famosos escarpins agafats per les mans i en filera mentre un dels guies (en Fiesta Man) ens feia un vídeo a ritme de “Olé Olé” i l'altre ens tirava aigua gelada del riu per l'esquena. Tot i això va ser molt maca l'ascensió pel riu, les cascades i les seves piscines naturals.
Després d'eixugar-nos i sortejar els venedors vam arribar a la furgoneta i vam marxar cap a la Llacuna Lluminosa. Una de les quatre que existeixen al món. Abans d'agafar el vaixell del capità Jerry ens van oferir un còctel de benvinguda amb rom o fruita. Banyar-se de nit en aquesta llacuna és una experiència inoblidable. Envoltada de microorganismes que es carreguen durant el dia i a la nit amb el moviment s'enlluernen com si fossin petites llums de neó. Va ser increïble tirar-se a l'aigua i al moure els braços veure't envoltada de petitissimes llumetes, realment les fotos no li fan justícia a l'experiència viscuda.
Un cop banyats, remullats i, alguns, picats vam tornar a sopar a l'hotel amb negra nit i gaudir de la Reggae Party que es feia a l'hotel on vam sortir a ballar a ritme d'ska music.
Diumenge 9 de maig. Després de convèncer a la parella de navarresos durant el sopar de la nit anterior, vam decidir deixar de banda el llarg viatge a Kingston per anar cap al sud de l'illa, al Black River. A les 12:30 (després d'una sessió de platja i piscina amb pinyes colades a la piscina) vam trobar-nos amb el nostre xòfer rasta per fer cap al riu negre. Un cop allà, després d'un viatge llarg ple de sots, ens vam esperar a que ens diguessin on havíem d'embarcar i mentre fèiem temps vam fer unes fotos a unes barques destarotades. La sorpresa va arribar quan en una d'elles hi van col·locar un motor i ens van fer pujar als quatre. Allò es movia molt, però tot i així vam dirigir-nos cap a la zona de manglars del riu, mentre veiem quatre cocodrils parats prenent el sol. Després d'una ràpida visita a aquest paratge d'arbres que enfonsen les seves llargues arrels sota l'aigua negra del riu ens vam dirigir cap a mar obert per anar cap al Pelican Bar, un xiringuito perdut mar endins. El lloc era molt maco i allà vam poder fer snorkel, deixar la nostra signatura i gaudir d'un lloc poc transitat per la majoria de turistes que visiten Jamaica. Un lloc ben autèntic on vam arribar amb una barca rasta també molt autèntica. Tot i no ser com esperàvem, doncs ens va mancar veure els cocodrils de més aprop menjant pollastre, vam gaudir d'una bona excursió. De tornada a l'hotel ens vam acomiadar del Mike i ens van dirigir a sopar quelcom al restaurant de l'hotel. Després novament vam anar al showtime tot i que ens adormíem mentre feien un espectacle sobre el Michael Jackson.
Dilluns 10 de maig. Com que fins les 17:00 hores no sortia el bus cap a l'aeroport vam planificar el dia, la nit abans sopant. El pla era aprofitar al màxim el matí a la platja per anar a dinar d'hora com si fossin guiris i després anar a fer les darreres compres de records i regals. O sigui, que a dos quarts d'una ens plantàvem al restaurant Mahoe Bay per cruspir-nos el nostre darrer dinar i anar a tancar les maletes, dur-les a una consigna de l'hotel i creuar sols l'autopista per anar al centre comercial que hi ha davant del Riu Montego Bay. Allà vam estar força estona donant voltes per les diverses tendes que hi havia, des d'alguns més cutres però econòmiques fins la Rainbow on els preus eren molt elevats i havies de regatejar molt amb els propietaris hindús, que tot i fer-nos el 20% de descompte encara ens van timar. Per sort vam anar a parar al pis de dalt on vam trobar una botiga de dos jamaicans on hi tenien menys souvenirs però més autèntics i on ells eren ben agradables. Regatejar amb ells va ser molt millor i mentre esperava que fessin les últimes compres a mi la noia em va agafar i em va fer una treneta al cabell, per sort només una... quin mal que feia!
I un cop fetes les compres, les van desar a les maletes i a esperar fent les últimes pinyes colades, supercongues i timbes de cartes.
Vam tenir una demora de prop de tres hores, que a nosaltres ja ens va anar bé, millor esperar tres hores a Jamaica i tres a Madrid que sis a Madrid.
És un lloc increïblement maco i hem passat uns dies sense parar (per variar) i coneixent molts llocs cadascun d'ells amb els seu encant especial i digne de ser recordat.
També vam coincidir amb dos navarresos, el Kolo i el Goñi, amb qui ens vam fer inseparables i amb els que ens ho hem passat d'allò més bé.
No ho he fet mai, però aquest cop m'agradaria explicar-vos dia a dia el que vam fer. Sé que serà una entrada del blog molt llarga però no m'agradaria deixar-me res per explicar.
Els que us ho vulgueu estalviar, cap problema!! les fotos del viatge estan a sota. Només heu d'obrir l'enllaç i accedir al Picasa.
Vam arribar el dilluns 3 de maig al vespre, ja entrada la nit i amb una calor enganxifosa. Només arribar ens esperaven dos autocars que ens durien a l'hotel a Montego Bay, al donar les maletes ja ens oferien ganja els mateixos del autocar i els guies. Un fet que no es pararia de repetir durant tot el viatge anessis on anessis. Un cop a l'hotel ens esperaven amb música, còctel de benvinguda i la pulsera del tot inclós. Vam deixar les coses a l'habitació, vam anar a sopar i vam explorar una mica l'hotel.
El dimarts 4 a les 9h ja teniem la reunió de l'hotel on se'ns informava de les opcions d'excursions. Abans ja haviem rebut la trucada de la Sisi, amb qui fariem els nostres tours particulars, només haviem de trobar més gent... Finalment vam trobar altres companys de viatge, uns només van voler fer una excursió, altres en van fer dues i, amb el Kolo i el Goñi, les vam fer totes, o sigui, les quatre.
La primera de les aventures va ser la visita al poblat Rastafari, prop de Montego Bay. Aquesta va ser la única que vam fer amb l'hotel. Un minibus amb quatre guies que ens van acompanyar durant un petit tour en bus pel centre de Montego, tota l'estada al poblat i després a la botiga de torn, Rainbow (un timo de tenda).
Al poblat s'hi arribava creuant un rierol ple de pedres que es clavaven als peus, ja que anàvem descalços. Estava tot enfanguinat i per alguns del grup arribar fins dalt va ser tota una experiència, anar amb xancles no ajudava a alguns i algunes. Al poblat ens esperava en Kanaka, el que ens va explicar i ens va fer de guia. Ens va fer saber que al seus poblats mai falta el foc encès, que serveix per cremar tots els dimonis que venen de Babilònia. Tot seguit, ens va tallar uns cocos, ens van servir l'aigua del coco i ens van deixar tastar-lo. Després vam anar a la secció de la cuina, on ens van ensenyar totes les plantes i herbes que fan servir per cuinar menjar Ital (basada en productes naturals, conreats per ells mateixos i sense fer ús de la carn ni del peix). Ens van ensenyar la resta del poblat on van veure el jardí amb les plantes que fan servir per infusions i com a prevenció de malalties, el laberint de la meditació i com molen el cacau. De tornada ens van oferir té de llimona mentre escoltàvem una mostra de Kumina i altres ritmes propis dels rastes fets amb percussió.
Dimecres 5 de maig, no teníem cap excursió preparada i vam fer dia de relax... platja-piscina, menjar, beure i night show. Després de dinar ja en teníem prou de piscina i platja i vam decidir anar a veure el SPA i agafar un massatge! Volíem l'Ocean Harmony que feien en una cabana propera al mar però com plovia vam haver de fer el Sweden soft. Oohhh ens va anar de conya, 60 minuts de relax relax mentre a fora queia una bona pluja! Ens van posar als dos junts en una habitació amb música i llum suau. Va ser un molt bon regal :)
Dijous 6 de maig a les 8.30h, ja havíem quedat per fer la primera excursió davant la benzinera de l'hotel carregats amb begudes. Allà ens vam trobar amb el nostre conductor rasta, Mike. La Sisi, que és amb la que havíem contactat ens esperava a Negril. Ben aviat vam veure com seria el tipus de conducció que ens esperava a l'Illa: sots, bots i forats amenitzats amb la veu trencada i els sons guturals del nostre amic i xòfer Mike. A la platja de Seven Miles (Negril) ens esperava la Sisi amb el seu menut de 3 mesos, en el primer xiringuito de la platja, l'Arthur's. I d'allà vam agafar un glass bottom boat que ens duria fins el catamarà. Amb ell vam anar fins a uns escolls de coralls per a poder fer snorkel, tot acompanyat de música reggae i bon beure, on vam poder observar peixos, caragoles i una estrella de mar. D'allà vam fer cap a Rock House i les coves dels pirates, on s'hi diu que s'hi amagaven. Allà també vam fer snorkel, vam entrar dins alguna cova i vam poder veure fins i tot una gran serps marina. Després d'alguna picada de “medusa?” vam tornar al catamarà i aprofitant que va començar a ploure de valent vam dinar al camarot una llagosta molt bona. Va coincidir que quan arribàvem a Seven Miles va deixar de ploure i va tornar a sortir el sol. Una estona per la platja i via cap al Rick's Café a veure uns jamaicans que salten des de dalt dels arbres dels penya-segats a l'aigua. Havíem de veure la post de sol, però va tornar a caure un xàfec i els núvols ho van tapar tot. I vam decidir fer via cap a l'hotel.
Divendres 7 de maig, relax a l'hotel, amarató de pinyes colades i el Carles de supercongas, de partides de ping-pong, de cartes, ... i amb la millor companyia!
Dissabte 8 de maig, a les 8h ja ens esperava en Mike a la recepció de l'hotel per fer via primer a Nine Miles, el poblet on va néixer en Bob Marley i on ara està enterrat. Per arribar-hi vam travessar una gran zona rural muntanyosa de l'illa, de les més pobres de Jamaica. Al Mausoleu,un guia ens van fer un tour on vam poder veure des dels quadres amb els discs d'or del cantant fins el llit on dormia quan era petit i un dels seus cosins que encara viuen i ens va tocar amb el banjo un tema.
D'allà vam fer cap a les Dunn's Rivers Falls, parant de camí a un xiringuito per dinar pollastre jerk i arrós que picava una mica. A les cascades vam pujar en biquini i banyador, els famosos escarpins agafats per les mans i en filera mentre un dels guies (en Fiesta Man) ens feia un vídeo a ritme de “Olé Olé” i l'altre ens tirava aigua gelada del riu per l'esquena. Tot i això va ser molt maca l'ascensió pel riu, les cascades i les seves piscines naturals.
Després d'eixugar-nos i sortejar els venedors vam arribar a la furgoneta i vam marxar cap a la Llacuna Lluminosa. Una de les quatre que existeixen al món. Abans d'agafar el vaixell del capità Jerry ens van oferir un còctel de benvinguda amb rom o fruita. Banyar-se de nit en aquesta llacuna és una experiència inoblidable. Envoltada de microorganismes que es carreguen durant el dia i a la nit amb el moviment s'enlluernen com si fossin petites llums de neó. Va ser increïble tirar-se a l'aigua i al moure els braços veure't envoltada de petitissimes llumetes, realment les fotos no li fan justícia a l'experiència viscuda.
Un cop banyats, remullats i, alguns, picats vam tornar a sopar a l'hotel amb negra nit i gaudir de la Reggae Party que es feia a l'hotel on vam sortir a ballar a ritme d'ska music.
Diumenge 9 de maig. Després de convèncer a la parella de navarresos durant el sopar de la nit anterior, vam decidir deixar de banda el llarg viatge a Kingston per anar cap al sud de l'illa, al Black River. A les 12:30 (després d'una sessió de platja i piscina amb pinyes colades a la piscina) vam trobar-nos amb el nostre xòfer rasta per fer cap al riu negre. Un cop allà, després d'un viatge llarg ple de sots, ens vam esperar a que ens diguessin on havíem d'embarcar i mentre fèiem temps vam fer unes fotos a unes barques destarotades. La sorpresa va arribar quan en una d'elles hi van col·locar un motor i ens van fer pujar als quatre. Allò es movia molt, però tot i així vam dirigir-nos cap a la zona de manglars del riu, mentre veiem quatre cocodrils parats prenent el sol. Després d'una ràpida visita a aquest paratge d'arbres que enfonsen les seves llargues arrels sota l'aigua negra del riu ens vam dirigir cap a mar obert per anar cap al Pelican Bar, un xiringuito perdut mar endins. El lloc era molt maco i allà vam poder fer snorkel, deixar la nostra signatura i gaudir d'un lloc poc transitat per la majoria de turistes que visiten Jamaica. Un lloc ben autèntic on vam arribar amb una barca rasta també molt autèntica. Tot i no ser com esperàvem, doncs ens va mancar veure els cocodrils de més aprop menjant pollastre, vam gaudir d'una bona excursió. De tornada a l'hotel ens vam acomiadar del Mike i ens van dirigir a sopar quelcom al restaurant de l'hotel. Després novament vam anar al showtime tot i que ens adormíem mentre feien un espectacle sobre el Michael Jackson.
Dilluns 10 de maig. Com que fins les 17:00 hores no sortia el bus cap a l'aeroport vam planificar el dia, la nit abans sopant. El pla era aprofitar al màxim el matí a la platja per anar a dinar d'hora com si fossin guiris i després anar a fer les darreres compres de records i regals. O sigui, que a dos quarts d'una ens plantàvem al restaurant Mahoe Bay per cruspir-nos el nostre darrer dinar i anar a tancar les maletes, dur-les a una consigna de l'hotel i creuar sols l'autopista per anar al centre comercial que hi ha davant del Riu Montego Bay. Allà vam estar força estona donant voltes per les diverses tendes que hi havia, des d'alguns més cutres però econòmiques fins la Rainbow on els preus eren molt elevats i havies de regatejar molt amb els propietaris hindús, que tot i fer-nos el 20% de descompte encara ens van timar. Per sort vam anar a parar al pis de dalt on vam trobar una botiga de dos jamaicans on hi tenien menys souvenirs però més autèntics i on ells eren ben agradables. Regatejar amb ells va ser molt millor i mentre esperava que fessin les últimes compres a mi la noia em va agafar i em va fer una treneta al cabell, per sort només una... quin mal que feia!
I un cop fetes les compres, les van desar a les maletes i a esperar fent les últimes pinyes colades, supercongues i timbes de cartes.
Vam tenir una demora de prop de tres hores, que a nosaltres ja ens va anar bé, millor esperar tres hores a Jamaica i tres a Madrid que sis a Madrid.
dissabte, 24 d’abril del 2010
Dia de Sant Jordi
Una dia molt especial per ser el dia del Patró de Catalunya, el dia dels enamorats i el sant de mon germà.
Ahir vam disfrutar d'una tarda de flors, llibres, passejades amb més i menys gent i una visita guiada al Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant.
Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
J. Ma de Sagarra
Algunes fotos del dia de Sant Jordi:
dilluns, 8 de març del 2010
Nevada a Barcelona
Siii siii per un cop l'home del temps l'ha ben encertada!
Ha començat a nevar a les 12h, a les 15h de valent i a les 17h ja agafava al terra... i llavors ha començat el caos a la ciutat:
Jo esperant l'autobús i després de mitja hora ens ha dit un botiguer que no funcionaven, cap al metro com a gorrinets ben atapits, almenys ha servit per entrar en calor, i un cop a casa més caos!
Només pujar la rampa de casa un cotxe posant cadenes, un taxi i un altre cotxe creuats, uns nois han hagut d'ajudar al cotxe perquè pogués tirar cap a on volia. Dalt del carrer Sardenya un autobús a mig tombar una catonada, completament parat perquè no podia avançar ni retrocedir. Un altre autobús creuat al mig del carrer Camèlies sense poder sortir del mig i tot de cotxes pitant. Els jardins de sota de casa meva, amb quatre arbres trencats i caiguts. Al carrer Secretari Coloma un altre autobús parat sense poder avançar. I, es veu, que al mateix carrer Camèlies una façana d'un edifici que queia i tot d'ambulàncies amunt i avall i en contra direcció.
Tot això amenitzat amb caigudes varies i diverses de tot de gent!
Evidentment, he aprofitat per fer tot de fotos!
Aquí us deixo una selecció.
Ha començat a nevar a les 12h, a les 15h de valent i a les 17h ja agafava al terra... i llavors ha començat el caos a la ciutat:
Jo esperant l'autobús i després de mitja hora ens ha dit un botiguer que no funcionaven, cap al metro com a gorrinets ben atapits, almenys ha servit per entrar en calor, i un cop a casa més caos!
Només pujar la rampa de casa un cotxe posant cadenes, un taxi i un altre cotxe creuats, uns nois han hagut d'ajudar al cotxe perquè pogués tirar cap a on volia. Dalt del carrer Sardenya un autobús a mig tombar una catonada, completament parat perquè no podia avançar ni retrocedir. Un altre autobús creuat al mig del carrer Camèlies sense poder sortir del mig i tot de cotxes pitant. Els jardins de sota de casa meva, amb quatre arbres trencats i caiguts. Al carrer Secretari Coloma un altre autobús parat sense poder avançar. I, es veu, que al mateix carrer Camèlies una façana d'un edifici que queia i tot d'ambulàncies amunt i avall i en contra direcció.
Tot això amenitzat amb caigudes varies i diverses de tot de gent!
Evidentment, he aprofitat per fer tot de fotos!
Aquí us deixo una selecció.
dissabte, 27 de febrer del 2010
Calçotada 2010
Aquest any també vam anar a disfrutar d'un cap de setmana a Sant Llorenç del Penedès.
Com l'any passat vam menjar, menjar i menjar ;), vam passar les hores amb les nostres timbes de cartes i jocs varis i el nostre moment de barça.
I fins i tot vam tenir temps per escapar-nos una estoneta per Vilafranca i el seu Mercat!
Si voleu veure alguna de les fotos que vam fer ja sabeu!
Com l'any passat vam menjar, menjar i menjar ;), vam passar les hores amb les nostres timbes de cartes i jocs varis i el nostre moment de barça.
I fins i tot vam tenir temps per escapar-nos una estoneta per Vilafranca i el seu Mercat!
Si voleu veure alguna de les fotos que vam fer ja sabeu!
CosmoCaixa
Vam trobar un dia per disfrutar amb la Martina i la Naiara. Una txiquitrobada diferent on vam poder jugar amb les menudes però on hi faltava la Vero.
Aqui us deixo les tres fotos que vaig fer ;)
Aquesta foto l'he intentat girar, però tot i que ja està girada al meu ordinador aqui es continua veient així...
diumenge, 24 de gener del 2010
Cap de setmana a Fares
No em vull repetir, evidentment he deixat aparcat uns quants dies el blog :)
Des de l'últim cop que vaig escriure, han passat algunes coses... però, sobretot, que van venir per aqui la familia del Japó! i a mi se'm queia la baba tot el dia. Per sort, vaig poder aprofitar força amb alguns dies de vacances i fer de tieta va ser un dels millors regals de Nadal.
Vam fer un munt de fotos, però vull esperar a tenir les de la Raquel i de ma mare per poder fer una tria com cal. Així que hauré d'esperar a rebre les fotos que em falten des del Japó i després ja les penjaré com sempre.
Canviant de tema, fa poc va ser el meu aniversari i em van fer mooolts regals però dos van ser molt especials. El primer, el metge em va dir que em donarà l'alta en sis mesos de la sarcoidosi, si tot va com ara :) i, el segon, va ser aquest cap de setmana a Fares. Una masia rural restaurada en petits apartaments a 3 minuts de Besalú.
Vam poder sortir a "pasturar" que feia molt que no ho feiem, vam descansar i, sobretot, vam desconnectar del dia a dia que tan m'atabala. Ah! i estrenar la càmara de fotos que ens hem comprat fa poc, tot i que ens vam quedar sense bateria ben aviat ...
Aquí us deixo les fotos que vam fer, tot passejant per Sant Joan de les Fonts, Besalú i l'Estany de Banyoles.
Des de l'últim cop que vaig escriure, han passat algunes coses... però, sobretot, que van venir per aqui la familia del Japó! i a mi se'm queia la baba tot el dia. Per sort, vaig poder aprofitar força amb alguns dies de vacances i fer de tieta va ser un dels millors regals de Nadal.
Vam fer un munt de fotos, però vull esperar a tenir les de la Raquel i de ma mare per poder fer una tria com cal. Així que hauré d'esperar a rebre les fotos que em falten des del Japó i després ja les penjaré com sempre.
Canviant de tema, fa poc va ser el meu aniversari i em van fer mooolts regals però dos van ser molt especials. El primer, el metge em va dir que em donarà l'alta en sis mesos de la sarcoidosi, si tot va com ara :) i, el segon, va ser aquest cap de setmana a Fares. Una masia rural restaurada en petits apartaments a 3 minuts de Besalú.
Vam poder sortir a "pasturar" que feia molt que no ho feiem, vam descansar i, sobretot, vam desconnectar del dia a dia que tan m'atabala. Ah! i estrenar la càmara de fotos que ens hem comprat fa poc, tot i que ens vam quedar sense bateria ben aviat ...
Aquí us deixo les fotos que vam fer, tot passejant per Sant Joan de les Fonts, Besalú i l'Estany de Banyoles.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Uns dies de kit-kat de blog
No me n'he oblidat d'aquest blog! però últimament estic molt distreta amb el blog de fotos i no hi ha masses coses per explicar.
Des de que vam arribar del Japó hem fet poques coses... hem sortit amb bons amics a sopar, vam anar a l'Atmetlla de Mar per celebrar la Castanyada i jo vaig anar amb les amigues a veure un partit del Barça, jugaven amb la cultural i tot i que la primera part no vam veure cap gol a la nostra porteria, a la segona n'hi va haver un fart, un 5-0 per recordar.
Per la resta hem estat estudiant o de relax per casa, que de tant en tant ja va bé.
Així que us penjo un parell de fotos de la castanyada i una del partit amb les amigues.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
videos del Japó
Com veig que molts de vosaltres no heu vist els videos que vaig penjar al Picasa, us els penjo aqui perquè el pogueu veure... no tenen desperdici!
Ja direu que us semblen
Ja direu que us semblen
dijous, 8 d’octubre del 2009
Japó 2009
Com s'enyora una de les vacances i només porto 4 dies a Barcelona.
Vam marxar el 19 de setembre i no vam parar fins que vam tornar el 3 d'octubre. Han estat unes vacances molt ben aprofitades amb mon germà, la Raquel, l'Aram i l'Agia.
El fet que ells també tinguessin forces dies de vacances va possibilitar que poguessim compartir més estones junts. Ha estat una estada inobliidable.
Hem vist i fet moltes coses que no havia fet ni vist en aquests 6 anys de visites a aquest país: La Copa de l'Emperador de sumo, els barris d'Akihabara i Shimokitazawa (Tokyo), l'illa d'Okinawa, l'illot desert de Nagannu, el partit dels Urawa Reds al Saitama Stadium 2002, etc.
Millor us deixo que veieu algunes de les fotos i videos que hem fet, prop de 2000, dels quals hem triat 244, una bona selecció. Si piqueu damunt les imatges s'obrirà la web de picasa i les veureu millor.
Aniré posant els comentaris dels llocs els propers dies, per avui amb la selecció ja en tinc prou!
Vam marxar el 19 de setembre i no vam parar fins que vam tornar el 3 d'octubre. Han estat unes vacances molt ben aprofitades amb mon germà, la Raquel, l'Aram i l'Agia.
El fet que ells també tinguessin forces dies de vacances va possibilitar que poguessim compartir més estones junts. Ha estat una estada inobliidable.
Hem vist i fet moltes coses que no havia fet ni vist en aquests 6 anys de visites a aquest país: La Copa de l'Emperador de sumo, els barris d'Akihabara i Shimokitazawa (Tokyo), l'illa d'Okinawa, l'illot desert de Nagannu, el partit dels Urawa Reds al Saitama Stadium 2002, etc.
Millor us deixo que veieu algunes de les fotos i videos que hem fet, prop de 2000, dels quals hem triat 244, una bona selecció. Si piqueu damunt les imatges s'obrirà la web de picasa i les veureu millor.
Aniré posant els comentaris dels llocs els propers dies, per avui amb la selecció ja en tinc prou!
dimarts, 15 de setembre del 2009
11 de Setembre
Aquest cap de setmana ha estat mogudet.
Paradeta de l'11 de Setembre, Concert a Folgueroles i celebració d'aniversari.
Crec que em deixo algun petit detallet, però, resumint, ha estat un cap de setmana ben divertit i aprofitat.
Aqui teniu una selecció de fotos.
Paradeta de l'11 de Setembre, Concert a Folgueroles i celebració d'aniversari.
Crec que em deixo algun petit detallet, però, resumint, ha estat un cap de setmana ben divertit i aprofitat.
Aqui teniu una selecció de fotos.
 |
| 11 setembre |
diumenge, 23 d’agost del 2009
Festes de Gràcia
Com l'any passat, aquest any hem intentat aprofitar el màxim les festes del barri.
Vam començar anant al pregó el divendres 14. Dissabte vam fer un intensiu, marxavem de casa a les 13.30h per veure els carrers guarnits i arribavem sobre les 22h per sopar, dutxa ràpid i cap a les orquestres que ens esperàven i ja fins que ens van fer fora...
Vam baixar alguns dies a la tarda-vespre durnat tota la setmana per fer unes cervesetes, orxates, braves, etc. tot disfrutant del ambient de festa.
Dimecres també sortiem de nit, feien una orquestra que pintava molt bé a la Plaça de la Vila.
I ja fins divendres que tornavem a sortir per la nit, era la última de festa!oohhh Ens va trobar amb un amic del Carles i les pistoles d'aigua ajudaven a passar una mica millor la calor.
I ahir, dissabte, era dia de castells i castellers. Un bon fi de festa!
Espero que us agradin algunes de les fotos que hem fet aquests dies.
 |
| festes de gràcia |
dilluns, 17 d’agost del 2009
Fes soroll!!!
Són festes a Gràcia!!
De moment us penjo el video de la banda sonora de Gràcia 2009.
De les fotos n'hauré de fer una tria... per variar!
De moment us penjo el video de la banda sonora de Gràcia 2009.
De les fotos n'hauré de fer una tria... per variar!
dijous, 13 d’agost del 2009
Llàgrimes de Sant Llorenç
Com cada any, per aquests dies d’agost, és possible veure en els cels nocturns la pluja d’estels de les Perseides, també conegudes com Llàgrimes de Sant Llorenç.
Aquest fenomen meteorològic em porta vells records que em traslladen al poble de mon pare, el meu poble, Ràfels.
Recordo quan amb els amics ens escapàvem de les llums del petit poble, per estirar-nos durant hores en la negror ben espesa de la carretera.
Esperàvem per veure el rastre fugaç d'algun d'aquests estels i era impressionant, que a simple vista, els veiéssim caure a gran velocitat.
El nostre silenci només es trencava per petites confidències, petits desitjos i per l'alegria de veure aquests rastres en forma de llàgrima passar ràpidament damunt dels nostres caps.
Realment, era espectacular veure aquests milions de punts blancs de diferents tamanys que semblen que estan a tocar i, realment, que estan tan lluny .
Com porto uns quants anys sense pujar al poble, aquest any volia que aquí pogués perseguir amb la mirada algun d'aquests rastres.
Aquest fenomen meteorològic em porta vells records que em traslladen al poble de mon pare, el meu poble, Ràfels.
Recordo quan amb els amics ens escapàvem de les llums del petit poble, per estirar-nos durant hores en la negror ben espesa de la carretera.
Esperàvem per veure el rastre fugaç d'algun d'aquests estels i era impressionant, que a simple vista, els veiéssim caure a gran velocitat.
El nostre silenci només es trencava per petites confidències, petits desitjos i per l'alegria de veure aquests rastres en forma de llàgrima passar ràpidament damunt dels nostres caps.
Realment, era espectacular veure aquests milions de punts blancs de diferents tamanys que semblen que estan a tocar i, realment, que estan tan lluny .
Com porto uns quants anys sense pujar al poble, aquest any volia que aquí pogués perseguir amb la mirada algun d'aquests rastres.
Sabia que no era una gesta fàcil, parlem d'una ciutat, Barcelona, amb pol·lució ambiental i lumínica important.
Per això, vam pujar dimarts al Búnker del Carmel, un lloc elevat de la ciutat. Però vam haver de marxar d'hora i sense poder veure cap estel encara al cel. Vam passar pel Mirador del Güell, però tampoc hi va haver sort.
Dimecres, era el dia anunciat com el millor per gaudir d'aquesta pluja. Havíem sentit que al Moll de Gregal hi hauria tot de gent per veure-ho.
Per això, vam pujar dimarts al Búnker del Carmel, un lloc elevat de la ciutat. Però vam haver de marxar d'hora i sense poder veure cap estel encara al cel. Vam passar pel Mirador del Güell, però tampoc hi va haver sort.
Dimecres, era el dia anunciat com el millor per gaudir d'aquesta pluja. Havíem sentit que al Moll de Gregal hi hauria tot de gent per veure-ho.
Així que vam fer cap allà, el resultat no va ser gaire diferent al del dimarts, negror i tres punts molts llunyans eren els únics que indicaven que allà dalt hi havia estels.
Així que vam aprofitar per estar estirats vora la mar de nit i per fer fotografies de tot plegat. Podreu veure quin cel teníem damunt del nostre cap... ben diferent al que recordo de Ràfels.
De cara al proper any, ja sabem que hem de marxar a algun lloc més rural per poder disfrutar d'aquests rastres d'estels tant meravellosos.
En podeu veure algunes de les fotos picant al següent enllaç.
Així que vam aprofitar per estar estirats vora la mar de nit i per fer fotografies de tot plegat. Podreu veure quin cel teníem damunt del nostre cap... ben diferent al que recordo de Ràfels.
De cara al proper any, ja sabem que hem de marxar a algun lloc més rural per poder disfrutar d'aquests rastres d'estels tant meravellosos.
En podeu veure algunes de les fotos picant al següent enllaç.
Nova adicció a la fotografia
Per variar he trobat una nova distracció... la fotografia!
I ens ha donat per anar per racons i raconets amb la camàra. És per això que ens hem animat amb el nou blog de "Retalls de Ciutat".
Fotos en portem fetes moltes en quatre dies i la selecció és complicada, però tot es farà.
De moment, aquesta nova afició m'ha servit per fixar-me més en la meva ciutat i perdre'm per llocs desconeguts fins ara.
Fa un parell de dies vam anar a un Búnker al barri del Carmel.
Us poso unes quantes fotos, algunes les podeu veure al fotoblog.
I ens ha donat per anar per racons i raconets amb la camàra. És per això que ens hem animat amb el nou blog de "Retalls de Ciutat".
Fotos en portem fetes moltes en quatre dies i la selecció és complicada, però tot es farà.
De moment, aquesta nova afició m'ha servit per fixar-me més en la meva ciutat i perdre'm per llocs desconeguts fins ara.
Fa un parell de dies vam anar a un Búnker al barri del Carmel.
Us poso unes quantes fotos, algunes les podeu veure al fotoblog.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Nou blog de fotos
Estem fent un blog de fotos sobre Barcelona. Un fotoblog de la nostra ciutat, els seus barris i racons.
Hi sortirà tot allò que ens hagi agradat o cridat l'atenció com postes de sol, paisatges, petits detalls, festes, escultures, murals, ...
Espero que us agradi!
http://retallsbcn.ppcc.cat/
(De moment està en fase de proves)
Hi sortirà tot allò que ens hagi agradat o cridat l'atenció com postes de sol, paisatges, petits detalls, festes, escultures, murals, ...
Espero que us agradi!
http://retallsbcn.ppcc.cat/
(De moment està en fase de proves)
diumenge, 2 d’agost del 2009
Formentera (Tonight tonight tonight tonight I wanna be with you)
Aquells que diuen que Formentera és una illa petita on només pots fer relax van ben equivocats!!
Hem estat una setmana i no hem parat! amunt i avall amb la motoreta per uns camins de cabres que feien por...
Durant aquests dies hem vist:
el Far de la Mola, el mercat hippie d'El Pilar de la Mola, el Cap de Barberia, la Cova que hi ha al Cap, Torre Garroveret, la Torre de La Gavina, Punta Sa Pedrera, l'Estany des Peix, l'Estany Pudent, vam fer Kaiac, vam travessar caminant el pas d'Es Trucadors a S'Espalmador, vam fer una mica el Camí de Sa Pujada, vam parar per fer fotos de l'illa a Es Mirador.
Els poblets visitats van ser Es Caló de Sant Agustí (on teniem l'Hostal), Sant Ferran de Ses Roques, Sant Francesc Xavier i Es Pujols.
I de cales i platgetes en vam veure unes quantes, d'algunes no sé el nom però de les que recordo i sé com es diuen són: S'Estufador, Caló des Mort, Cala d'Es Códol Foradat, Es Mal Pas i altres de la zona de Migjorn; Ses Platgetes, Cala En Baster, alguna cala de Tramuntana, Cala Saona, Ses Illetes, etc.
De Xiringuitos n'hem vist quatre: Pirata Bus (típic de tota la vida), Bar Pelayo (diferent i amagat), Blue Bar (més pijet) i Kiosko Bar (prop del nostre Hostal).
L'últim dia vam sopar a Rafalet on vam menjar xipironets i arrós a banda amb una magnífica posta de sol.
Vam marxar dissabte al matí-migdia cap a Eivissa, allà ens esperava un amic del Carles, que ens va dur a un restaurant, Ses Arcades, per menjar arrós de matances (deu ni dó quina calor que vaig passar!!) i per banyar-nos vam anar a la platja de Benirràs on vam agafar un altre cop un Kaiac i ens vam endissar fins a una petita cova, va ser una bona manera d'acomiadar-se de les curtes però intenses vacances...
Així que relax, relax.... no! jejeje avui estic feta pols!!
Si voleu veure les fotos aqui teniu un bon repertori i em falten les de la càmara d'aigua que vam comprar... tot i que no sé com sortiran, hi va entrar aigua (tant fer de peixet...)
Hem estat una setmana i no hem parat! amunt i avall amb la motoreta per uns camins de cabres que feien por...
Durant aquests dies hem vist:
el Far de la Mola, el mercat hippie d'El Pilar de la Mola, el Cap de Barberia, la Cova que hi ha al Cap, Torre Garroveret, la Torre de La Gavina, Punta Sa Pedrera, l'Estany des Peix, l'Estany Pudent, vam fer Kaiac, vam travessar caminant el pas d'Es Trucadors a S'Espalmador, vam fer una mica el Camí de Sa Pujada, vam parar per fer fotos de l'illa a Es Mirador.
Els poblets visitats van ser Es Caló de Sant Agustí (on teniem l'Hostal), Sant Ferran de Ses Roques, Sant Francesc Xavier i Es Pujols.
I de cales i platgetes en vam veure unes quantes, d'algunes no sé el nom però de les que recordo i sé com es diuen són: S'Estufador, Caló des Mort, Cala d'Es Códol Foradat, Es Mal Pas i altres de la zona de Migjorn; Ses Platgetes, Cala En Baster, alguna cala de Tramuntana, Cala Saona, Ses Illetes, etc.
De Xiringuitos n'hem vist quatre: Pirata Bus (típic de tota la vida), Bar Pelayo (diferent i amagat), Blue Bar (més pijet) i Kiosko Bar (prop del nostre Hostal).
L'últim dia vam sopar a Rafalet on vam menjar xipironets i arrós a banda amb una magnífica posta de sol.
Vam marxar dissabte al matí-migdia cap a Eivissa, allà ens esperava un amic del Carles, que ens va dur a un restaurant, Ses Arcades, per menjar arrós de matances (deu ni dó quina calor que vaig passar!!) i per banyar-nos vam anar a la platja de Benirràs on vam agafar un altre cop un Kaiac i ens vam endissar fins a una petita cova, va ser una bona manera d'acomiadar-se de les curtes però intenses vacances...
Així que relax, relax.... no! jejeje avui estic feta pols!!
Si voleu veure les fotos aqui teniu un bon repertori i em falten les de la càmara d'aigua que vam comprar... tot i que no sé com sortiran, hi va entrar aigua (tant fer de peixet...)
dilluns, 13 de juliol del 2009
Cap de setmana a Lasarte
Aquest cap de setmana em vaig apuntar per anar amb la Ruth, la Vero i l'Asun a Lasarte una ciutat a 5 quilómetres de Donosti. Allà ens trobavem amb un amic de la Ruth que ens va fer d'amfitrió, a la perfecció, els tres dies.
Vam sortir de Barcelona sobre les 15.30h, aprox. i arribavem sobre les 23 a Lasarte. Mmmmm vam sopar uns calamars boníssimmmmmmmmsssssssssss.
Després de sopar cap a Donosti... pensava que em moria amb tanta festa! per mi anar a dormir a les 7h després de llevar-me a les 6.30h i haver fet un munt de quilómetres en cotxe era massa!! jejeje
Realment va ser un cap de setmana on hi va haver temps per a tot: vam poder passejar i conéixer una mica més (de dia i de nit) Donosti i la seva gent, banyar-nos a la Concha, anar a sopar a una sidreria amb les seves botes gegants i els seus "chuletons" enormes, vam visitar Orio i Zarautz, i, sobretot, vam riure moltíssim!
Així que us deixo, de moment, les fotos que tinc. Però em falten les de la Vero, ella en va fer moltes més!
Vam sortir de Barcelona sobre les 15.30h, aprox. i arribavem sobre les 23 a Lasarte. Mmmmm vam sopar uns calamars boníssimmmmmmmmsssssssssss.
Després de sopar cap a Donosti... pensava que em moria amb tanta festa! per mi anar a dormir a les 7h després de llevar-me a les 6.30h i haver fet un munt de quilómetres en cotxe era massa!! jejeje
Realment va ser un cap de setmana on hi va haver temps per a tot: vam poder passejar i conéixer una mica més (de dia i de nit) Donosti i la seva gent, banyar-nos a la Concha, anar a sopar a una sidreria amb les seves botes gegants i els seus "chuletons" enormes, vam visitar Orio i Zarautz, i, sobretot, vam riure moltíssim!
Així que us deixo, de moment, les fotos que tinc. Però em falten les de la Vero, ella en va fer moltes més!
 |
| Lasarte 10-12 juliol 09 |
dimarts, 7 de juliol del 2009
Breu comentari sobre la mort de Michael Jackson
Realment és una pena sentir que algú ha mort.
A mi, ell com a cantant, no em desagradava però com a personatge famós crec que s'havia anat degradant.
Sempre he volgut pensar que la seva vida no va ser massa bona als inicis i, després, no va tenir ningú que el sabés guiar i enfortir com a persona.
Com us podeu imaginar, no coneixia massa de la vida d'ell però la sensació que em desprenia era d'una persona trista, sola i víctima d'ell mateix.
Però, com us he dit, potser només són impressions fetas desde la ignorància.
Amb aquest missatge l'únic que volia transmetre és que a la gent (famosa o no) l'hem de valorar i estimar en vida... de res serveix un cop s'esta mort.
A mi, ell com a cantant, no em desagradava però com a personatge famós crec que s'havia anat degradant.
Sempre he volgut pensar que la seva vida no va ser massa bona als inicis i, després, no va tenir ningú que el sabés guiar i enfortir com a persona.
Com us podeu imaginar, no coneixia massa de la vida d'ell però la sensació que em desprenia era d'una persona trista, sola i víctima d'ell mateix.
Però, com us he dit, potser només són impressions fetas desde la ignorància.
Amb aquest missatge l'únic que volia transmetre és que a la gent (famosa o no) l'hem de valorar i estimar en vida... de res serveix un cop s'esta mort.
és el més semblant a un petó que he trobat amb el meu careto :)
divendres, 3 de juliol del 2009
U2 ahir i party girl!
Estic indignadissima!!! La meva cançó preferida, que només han cantat un cop a Barcelona i va i la tornen a canten ahir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I jo no hi era!!
I a més va agafar una noia del públic (cosa que tampoc va fer el dimarts!!) a veure, a mi no em podria haver agafat perqué estava a la tercera graderia, però es va equivocar de dia al cantar-la!! coiiiiiiiiiiii
Us he dit que estic indignadissima????????????
I jo no hi era!!
I a més va agafar una noia del públic (cosa que tampoc va fer el dimarts!!) a veure, a mi no em podria haver agafat perqué estava a la tercera graderia, però es va equivocar de dia al cantar-la!! coiiiiiiiiiiii
Us he dit que estic indignadissima????????????
dimecres, 1 de juliol del 2009
Autoaprenentatge amb Photoshop
Com ja sabeu vaig tenir prop d'un mes per empescar-me distraccions mentre havia de guardar el repós per l'eritema i la sarcoidosi dels coll...ns.
Un mes són molts dies i moltes hores!! així que per no acabar pujant-me per les parets em vaig buscar algunes distraccions: fer dos àlbums amb les fotos de tots els viatges, retocar un poc una foto i enviar-la a imprimir per penjar-la a l'habitació, intentar millorar les fotos que tinc de Perito Moreno al menjador perquè es vegin bé els blaus (aquestes encara les he d'enviar a imprimir)... i llegir-me un llibre de retoc fotogràfic amb photoshop CS3.
I de les pràctiques del llibre vaig fer un collage! a mi m'agrada, sobretot, pel que em va costar fer-lo i per la il.lusió que em feia pensar com quedaria. Imagino que si algú dels que llegiu estes lines i domina el tema del photoshop pensarà que és fàcil fer-ho però a mi no m'ho digueu pas ehhh...
Com ara ja ha arribat a les mans que volia ja us el puc penjar...
Un mes són molts dies i moltes hores!! així que per no acabar pujant-me per les parets em vaig buscar algunes distraccions: fer dos àlbums amb les fotos de tots els viatges, retocar un poc una foto i enviar-la a imprimir per penjar-la a l'habitació, intentar millorar les fotos que tinc de Perito Moreno al menjador perquè es vegin bé els blaus (aquestes encara les he d'enviar a imprimir)... i llegir-me un llibre de retoc fotogràfic amb photoshop CS3.
I de les pràctiques del llibre vaig fer un collage! a mi m'agrada, sobretot, pel que em va costar fer-lo i per la il.lusió que em feia pensar com quedaria. Imagino que si algú dels que llegiu estes lines i domina el tema del photoshop pensarà que és fàcil fer-ho però a mi no m'ho digueu pas ehhh...
Com ara ja ha arribat a les mans que volia ja us el puc penjar...
U2!!! Impressionant :)
Ahir va ser el primer concert d'aquesta nova gira. Per mi, el 5é concert al que anava... i com sempre em va ben sorprendre!!
Tot i estar darrera l'escenari els teniem força aprop per estar a la tercera graderia. L'ambient era increible i gràcies a l'infrastuctura era com tenir-los davant mateix.
Com sempre, ells són únics i diferents.
Així que si voleu veure algunes de les fotos i tres vídeos ja sabeu, aqui sota hi podeu accedir.
Tot i estar darrera l'escenari els teniem força aprop per estar a la tercera graderia. L'ambient era increible i gràcies a l'infrastuctura era com tenir-los davant mateix.
Com sempre, ells són únics i diferents.
Així que si voleu veure algunes de les fotos i tres vídeos ja sabeu, aqui sota hi podeu accedir.
dissabte, 13 de juny del 2009
divendres, 12 de juny del 2009
Hi ha qui fa més repòs que jo...
Perquè veieu que em porto moooolt bé i estic fent el repòs obligat per culpa dels meus estimadissims nòduls... que semblava que havien marxat però els maleïts van tornar amb més mala llet que el primer cop.
Tot i que hi ha qui té molt empatia amb mi i s'apunta a estar estirat i fer bondat... jejeje
dimecres, 10 de juny del 2009
Agia
Benvinguda entre nosaltres petita Agia!!
Ha nascut avui, a pesat 3,5 kilets i ha medit 54 cm.
Tant la Raquel com l'Agia estan bé i mooolt guapes.
Els dos més grans (la Raquel i mon germà) fan cara de cansadets i l'Agia és moníssima!! a la bitieta se li cau la baba jejeeje
Aquí teniu les fotos perquè la podeu conèixer.
I a veure si ens envien més fotos quan hi vagi demà l'Aram oohhhh!!
Ja hi ha fotos i videos de la trobada Aram-Agia!!
Ha nascut avui, a pesat 3,5 kilets i ha medit 54 cm.
Tant la Raquel com l'Agia estan bé i mooolt guapes.
Els dos més grans (la Raquel i mon germà) fan cara de cansadets i l'Agia és moníssima!! a la bitieta se li cau la baba jejeeje
Aquí teniu les fotos perquè la podeu conèixer.
I a veure si ens envien més fotos quan hi vagi demà l'Aram oohhhh!!
Ja hi ha fotos i videos de la trobada Aram-Agia!!
diumenge, 7 de juny del 2009
Música
Us penjo un parell de cançons que m'han vingut al cap i que m'animen quan les escolto.
Ja em direu si us agraden o no ;)
La primera és d'una obra de teatre que em va sorprendre molt positivament i la vaig anar a veure amb la Judith, el Franc i la Carmina.
La segona és d'on anirem a les properes vacances!! uueeeee
Ja em direu si us agraden o no ;)
La primera és d'una obra de teatre que em va sorprendre molt positivament i la vaig anar a veure amb la Judith, el Franc i la Carmina.
La segona és d'on anirem a les properes vacances!! uueeeee
dilluns, 1 de juny del 2009
El Salt de la Fou
Ahir vam fem una altra excursió per a nens... aquest cop si que era de nens, només vam caminar 20 minuts.
El lloc, al poble de Sant Martí de Tous, era un raconet per no perdre's! A més no hi havia ningú i feia una fresqueta ben bona. Llàstima de no dur banyador i que no fes més calor... sinó cap a dins l'aigua. Tot i que aquesta estava ben gelada.
Aquí hi hem de tornar amb el banyador i les tovalloles ben aviat.
El lloc, al poble de Sant Martí de Tous, era un raconet per no perdre's! A més no hi havia ningú i feia una fresqueta ben bona. Llàstima de no dur banyador i que no fes més calor... sinó cap a dins l'aigua. Tot i que aquesta estava ben gelada.
Aquí hi hem de tornar amb el banyador i les tovalloles ben aviat.
 |
| El Salt de la Fou |
dimecres, 27 de maig del 2009
Fotos del 2001 a New York
Com porto des de dijous passat clausurada a casa, per culpa d'un eritema nodos doloros, uns bonys vermells, calents i força dolorosos que em van sortir a les cames, genolls i tormells... he hagut de buscar distraccions, m'he d'estar estirada i això és molt complicat!!
He rebuscat i he trobat les fotos del primer viatge que vaig fer. La Setmana Santa del 2001 vaig marxar 7 dies a New York City!
Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer, la qualitat no és molt bona però és perquè estan escanejades.
He rebuscat i he trobat les fotos del primer viatge que vaig fer. La Setmana Santa del 2001 vaig marxar 7 dies a New York City!
Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer, la qualitat no és molt bona però és perquè estan escanejades.
 |
| New York, Setmana Santa abril 2001 |
dissabte, 16 de maig del 2009
dissabte a Sant Esteve Sesrovires
Avui hem quedat a casa de la Carla i el Pato, a Sant Esteve Sesrovires.
Un dia genial i amb les millors companyies.
Aqui teniu les fotos del dia!
Un dia genial i amb les millors companyies.
Aqui teniu les fotos del dia!
 |
| trobada a Sant Esteve de Sesrovires |
diumenge, 3 de maig del 2009
Cap de setmana del 1 de maig
Aquest cap de setmana teníem festa el dijous, dia 1 de maig. A les 19h sortir del “cole” ràpid i cap a un Concert dels Opció a Tona. Vam enganxar una pluja de nassos (amb el que m'agrada a mi conduir de nit i plovent) i sobre les 22h arribàvem al Siracusa. Una festassa molt bona, després de que toquessin dos grups, els Opció i que el PD ens poses música fins passades les 4.30! Feia temps que no marxava a les 5 del matí a dormir. Una es fa gran ja... i a l'endemà estava destrossada jejeje
Divendres vam estar de relax per Vic, passejant i fent timbes de cartes i scrabble.
I dissabte... platjeta i PARTIDÀS del Barça!! telaaaa el 2-6!! Una altra festassa, aquest cop de gols!
Avui diumenge dia traquilet amb mons pares, hem passejat per Montjuïc.
Us penjo un parell de fotos del dijous nit al Siracusa.
Divendres vam estar de relax per Vic, passejant i fent timbes de cartes i scrabble.
I dissabte... platjeta i PARTIDÀS del Barça!! telaaaa el 2-6!! Una altra festassa, aquest cop de gols!
Avui diumenge dia traquilet amb mons pares, hem passejat per Montjuïc.
Us penjo un parell de fotos del dijous nit al Siracusa.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Vacances entre Solsona i Vic (abril 2009)
Prop de tres setmanes de vacances s'han fet realment curtes!!
Les dues primeres setmanes no vam fer res especial, havia d'enllestir la Tesina de Neuropsicologia(sobre l'Alzheimer) i vaig aprofitar per començar-la i acabar-la. Així que ara ja només em queda esperar la nota i el títol del curs.
I aquesta última setmana, des del dilluns 20 d'abril fins avui diumenge han estat les vacances de debó...
El dilluns vam fer via cap a un Hotel a Solsona. Ens esperaven només dos dies però amb excursió de 2.30h convertida en 6h, jacuzzi a l'habitació i massatge de 50 minuts.
El dimecres canviavem d'aires i anavem cap a Vic, on vam continuar amb el relax, dues excursions, un Sant Jordi diferent i una barbacoa- aniversari.
Tot seguit teniu algunes de les fotos que vam fer aquests dies.
Les dues primeres setmanes no vam fer res especial, havia d'enllestir la Tesina de Neuropsicologia(sobre l'Alzheimer) i vaig aprofitar per començar-la i acabar-la. Així que ara ja només em queda esperar la nota i el títol del curs.
I aquesta última setmana, des del dilluns 20 d'abril fins avui diumenge han estat les vacances de debó...
El dilluns vam fer via cap a un Hotel a Solsona. Ens esperaven només dos dies però amb excursió de 2.30h convertida en 6h, jacuzzi a l'habitació i massatge de 50 minuts.
El dimecres canviavem d'aires i anavem cap a Vic, on vam continuar amb el relax, dues excursions, un Sant Jordi diferent i una barbacoa- aniversari.
Tot seguit teniu algunes de les fotos que vam fer aquests dies.
 |
| Solsona- Vic, Abril 2009 |
dilluns, 6 d’abril del 2009
Excursió per a nens de 7-8 anys
Aquest dissabte aprofitant que feia bon temps, vam decidir agafar un llibre d'excusions per a nens i triar-ne una prop de Barcelona per anar a pasturar, voliem alguna excursió lleugereta, per passar l'estona i respirar aire fresc. Al Castell d'Eramprunyà, a Gavà.
Si si un llibre d'excursions per a nens... tenim esperit juvenil jejeje
Doncs el que havia de ser un passeig fàcil i curtet per veure un castell, es va convertir en una "senyora" excursió d'unes tres horetes.
Tot començava amb una Ermita i un camí de cabres en pujada amb unes pedrotes increibles, realment dificil per anar amb nens menuts... coronant la muntanya per unes vistes increibles i un castell migderruït (per no dir derruït senser). Vam trigar prop de dues hores per pujar!!
I jo fent de cabreta amunt i avall (una que s'anima), explorant coves perdudes pel camí, i pujant per les parets del castell... a l'endemà les "agulletes" no em deixaven pujar ni baixar escales!! uuffffff
Res, que a partir d'ara haurem de triar excursions per a nens de 3 anys a veure si són més faciletes... tot i que va estar molt rebé l'excursió.
Mireu sinó les fotos!
Si si un llibre d'excursions per a nens... tenim esperit juvenil jejeje
Doncs el que havia de ser un passeig fàcil i curtet per veure un castell, es va convertir en una "senyora" excursió d'unes tres horetes.
Tot començava amb una Ermita i un camí de cabres en pujada amb unes pedrotes increibles, realment dificil per anar amb nens menuts... coronant la muntanya per unes vistes increibles i un castell migderruït (per no dir derruït senser). Vam trigar prop de dues hores per pujar!!
I jo fent de cabreta amunt i avall (una que s'anima), explorant coves perdudes pel camí, i pujant per les parets del castell... a l'endemà les "agulletes" no em deixaven pujar ni baixar escales!! uuffffff
Res, que a partir d'ara haurem de triar excursions per a nens de 3 anys a veure si són més faciletes... tot i que va estar molt rebé l'excursió.
Mireu sinó les fotos!
 |
| Castell d'Eramprunyà |
diumenge, 15 de març del 2009
Pasturant per Collserola
Aprofitant que comença a fer caloreta, hem agafat els ferrocarils per escapar una mica de la ciutat.
Hem anat a parar a 20 minuts de casa. I semblava que fossim força més lluny.
Deu ni do la d'arbres tirats per les fortes ventades de fa un mes!!
Va estar bé la caminada, una horeta-horeta i mitja i vam poder fer una mica la fotosíntesi aprofitant el solet tan bó que deia.
Hem anat a parar a 20 minuts de casa. I semblava que fossim força més lluny.
Deu ni do la d'arbres tirats per les fortes ventades de fa un mes!!
Va estar bé la caminada, una horeta-horeta i mitja i vam poder fer una mica la fotosíntesi aprofitant el solet tan bó que deia.
 |
| Collserola 14 de març 2009 |
dimarts, 10 de març del 2009
fotos varies de viatges
He estat remirant fotos de diferents viatges. Així que n'he fet una selecció, són fotos del 2003 fins el viatge d'Egipte del 2007 que ja esta penjat.
El meu careto de nena a vegades és impressionant.
Falten les fotos del viatge a Nova York, de la setmana santa del 2001, en quan les escanegi les penjo que també tenen delicte!
El meu careto de nena a vegades és impressionant.
Falten les fotos del viatge a Nova York, de la setmana santa del 2001, en quan les escanegi les penjo que també tenen delicte!
 |
| VARIS DE VIATGES |
diumenge, 22 de febrer del 2009
Calçotada a Llorenç del Penedès
Aquest cap de setmana hem anat a casa la Judith a Llorenç del Penedès, l'objectiu ha estat fer una bona calçotada.
Evidentment, no hi ha faltat el menjar i les nostres timbes de cartes i rummikub que ja comencen a ser un clàssic!
Hem conegut un trosset més de la vida de la Judith per terres del Baix Penedès i hem esbrinat raconets ben macus de les mateixes terres.
Si voleu veure algunes de les fotos ja sabeu.
Evidentment, no hi ha faltat el menjar i les nostres timbes de cartes i rummikub que ja comencen a ser un clàssic!
Hem conegut un trosset més de la vida de la Judith per terres del Baix Penedès i hem esbrinat raconets ben macus de les mateixes terres.
Si voleu veure algunes de les fotos ja sabeu.
 |
| calçotada a LLorenç del Penedès |
dimecres, 11 de febrer del 2009
un dia sensible
Avui no sóc un sac de rialles... imagino que sóc massa sensible i les coses m'afecten.
M'agradaria ser diferent i poder ser freda en segons quins aspectes, però qui em coneix sap que llavors ja no seria jo.
Com li deia a un amic avui... demà serà un altre dia i segur que ja torno a ser jo.
Us penjo unes fotos del Jan, el petit pelut, desde que era menudet o un bebito kbron, fins ara, que ja no es bebito però continua sent kbron.
Espero que us agradin, esta molt guapu :)
M'agradaria ser diferent i poder ser freda en segons quins aspectes, però qui em coneix sap que llavors ja no seria jo.
Com li deia a un amic avui... demà serà un altre dia i segur que ja torno a ser jo.
Us penjo unes fotos del Jan, el petit pelut, desde que era menudet o un bebito kbron, fins ara, que ja no es bebito però continua sent kbron.
Espero que us agradin, esta molt guapu :)
 |
| De jan |
dilluns, 9 de febrer del 2009
Entre animalons a Torelló i de visita per Vic
Aquest cap de setmana ha estat ben diferent.
Jo vaig tenir uns moments d'autisme i avorriment mentre ell gravava dues cançons però en general va estar molt rebé el cap de setmana.
I no patiu no vaig fer pas coros!
Podeu veure algunes de les fotos...
Jo vaig tenir uns moments d'autisme i avorriment mentre ell gravava dues cançons però en general va estar molt rebé el cap de setmana.
I no patiu no vaig fer pas coros!
Podeu veure algunes de les fotos...
 |
| Torelló i Vic un cap de setmana diferent |
diumenge, 1 de febrer del 2009
les fotos de Kaiac... oblidades!! jejeje
A l'agost vaig escriure que penjaria les fotos del cap de setmana que vam fer Kaiac... i una que es fa gran no hi havia tornat a pensar.
Doncs res que ara les he penjat!! Millor tard que mai, no??
Doncs res que ara les he penjat!! Millor tard que mai, no??
 |
| kaiac juliol 2008 |
dijous, 29 de gener del 2009
Cardona Gener 2009
El cap de setmana del 23 de gener, vam fer una petita excursió a un Vilar Rural a Cardona. Tot i la ventada i el fred vam poder estar pel vilar i fer alguna activitat amb els animals de la Granja i apropar-nos al poble per fer alguna visita, al Castell de Cardona i a les Mines de Sal.
Em va sorprendre molt favorablement les Mines, no me les imaginava aixi, i el fet de poder tastar in situ la sal de les parets va ser força divertit. El tema és que els nens que anaven al nostre grup es van fer un bon fart de llepar les parets i provar la salt de tota la mina...
Ja hi ha les fotos penjades, així que ja ho sabeu, si les voleu veure, vosaltres mateixos.
Em va sorprendre molt favorablement les Mines, no me les imaginava aixi, i el fet de poder tastar in situ la sal de les parets va ser força divertit. El tema és que els nens que anaven al nostre grup es van fer un bon fart de llepar les parets i provar la salt de tota la mina...
Ja hi ha les fotos penjades, així que ja ho sabeu, si les voleu veure, vosaltres mateixos.
 |
| cardona gener 2009 |
diumenge, 18 de gener del 2009
Tavertet gener 2009
Aquest cap de setmana hem anat a veure si realment existia el poble de Tavertet. La Judith sempre ens havia dit que si però nosaltres no ens ho acabavem de creure :P
I, si, existeix i és un poblet ben macu.
Al link de fotos fotos i més fotos ja teniu les fotos del cap de setmana penjades. Sinó podeu clicar damunt la foto que hi ha aqui sota i també accediu a les fotos.
Ha estat un cap de setmana molt entretingut, amb menjar, excursions, menjar, descans, menjar, partides de Rumik, menjar... he dit menjar??
Espero que us agradin les fotos.
I, si, existeix i és un poblet ben macu.
Al link de fotos fotos i més fotos ja teniu les fotos del cap de setmana penjades. Sinó podeu clicar damunt la foto que hi ha aqui sota i també accediu a les fotos.
Ha estat un cap de setmana molt entretingut, amb menjar, excursions, menjar, descans, menjar, partides de Rumik, menjar... he dit menjar??
Espero que us agradin les fotos.
 |
| tavertet |
diumenge, 23 de novembre del 2008
Fotos del Japó
Ja podeu veure la selecció de fotos... no ha estat fàcil.
En teniem només 1175 i 70 videos, els videos no els he penjat... potser en un altre moment, perquè n'hi ha de molt bons. I, de fotos, finalment 202.
No esta gens malament!!!
Així que si voleu veure les fotos... cliqueu damunt de "fotos, fotos i més fotos"
En teniem només 1175 i 70 videos, els videos no els he penjat... potser en un altre moment, perquè n'hi ha de molt bons. I, de fotos, finalment 202.
No esta gens malament!!!
Així que si voleu veure les fotos... cliqueu damunt de "fotos, fotos i més fotos"
dilluns, 10 de novembre del 2008
que difícil es fa quan tornes de vacances...
Doncs si, ja he tornat de les vacances... que ràpid passen els dies quan t'ho passes bé.
Han esta 14 dies moolt intensos i he disfrutat de cada moment i segon.
Des del dia que vam aterrar a Osaka fins ahir que vamm agafar el vol a Nagoya.
Tot i ser el meu cinqué any, he fet coses ben diferents i he vist llocs que encara desconeixia, realment, el Japó és un pais ben diferent i no para de sorprendre'm.
I el millor de tot, he pogut aprofitar per estar amb el petit Aram, la Raquel i mon germà. M'hauria agradat fer més coses amb ells i passar moltes més estones junts però aixó sempre em passa i els dies només tenen 24 hores.
Quan pugui fer un selecció de les 1175 fotos i 27 videos en penjaré i ja avisaré.
Ara a esperar que arribi el dia 20 de desembre que tornen a estar per aqui els tres.
Han esta 14 dies moolt intensos i he disfrutat de cada moment i segon.
Des del dia que vam aterrar a Osaka fins ahir que vamm agafar el vol a Nagoya.
Tot i ser el meu cinqué any, he fet coses ben diferents i he vist llocs que encara desconeixia, realment, el Japó és un pais ben diferent i no para de sorprendre'm.
I el millor de tot, he pogut aprofitar per estar amb el petit Aram, la Raquel i mon germà. M'hauria agradat fer més coses amb ells i passar moltes més estones junts però aixó sempre em passa i els dies només tenen 24 hores.
Quan pugui fer un selecció de les 1175 fotos i 27 videos en penjaré i ja avisaré.
Ara a esperar que arribi el dia 20 de desembre que tornen a estar per aqui els tres.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
els meus cursos i la meva web
Com ja us he dit un dels dos cursos que estic fent és Disseny Web.
Estem aprenent a fer webs, mitjançant el programa que us deia en l'anterior missatge.
Us penjo la última que he fet, he hagut d'avançar feina i ja vaig pel mòdul quatre de 8...
us deixo la meva web en proves per si voleu donar un cop d'ull!!
http://www.edelweiss.ppcc.cat/
Ja direu que us sembla, com està en construcció segurament alguna errada trobareu jejeje
Estem aprenent a fer webs, mitjançant el programa que us deia en l'anterior missatge.
Us penjo la última que he fet, he hagut d'avançar feina i ja vaig pel mòdul quatre de 8...
us deixo la meva web en proves per si voleu donar un cop d'ull!!
http://www.edelweiss.ppcc.cat/
Ja direu que us sembla, com està en construcció segurament alguna errada trobareu jejeje
dimarts, 14 d’octubre del 2008
sóc un desatreeeeeeeeee
però això no és nou!!
Resulta que el curs de Neuropsicologia no ha acabat!! només ha acabat el primer módul!!! recoiiii
Així que si tenia feia... doncs més!!! però ja m'agrada... estressada per feina que em motiva!! jejeje
Molt bé, abans de marxar al Japó he d'entregar cinc exàmens de Disseny web i dos o tres (encara ho he de mirar) de Neuro.
uffffffffffffffff
Resulta que el curs de Neuropsicologia no ha acabat!! només ha acabat el primer módul!!! recoiiii
Així que si tenia feia... doncs més!!! però ja m'agrada... estressada per feina que em motiva!! jejeje
Molt bé, abans de marxar al Japó he d'entregar cinc exàmens de Disseny web i dos o tres (encara ho he de mirar) de Neuro.
uffffffffffffffff
dilluns, 13 d’octubre del 2008
blog deixat...
Aiixxxxxxxxxxxxxxxxxxx
que com he estat tant de temps sense l'ordinador ara se'm tira el temps a sobre, havia d'acabar els exàmens del curs de Neuropsicologia i, ara he començat un de Disseny Web... jejeje una que no es vol avorrir però no para!!
Així que ara estic aprenent a fer webs amb Dreamweaver... deu ni do la parauleta se les porta!!! i no tinc massa temps per res, el curs dura dos mesos i com 15 dies estaré al Japó he d'avançar cinc exercicis abans de marxar... vaig de cul!!!!!!! però m'agrada si si
Crec que les fotos del kaiac i altres es faran esperar un poc més encara...
que com he estat tant de temps sense l'ordinador ara se'm tira el temps a sobre, havia d'acabar els exàmens del curs de Neuropsicologia i, ara he començat un de Disseny Web... jejeje una que no es vol avorrir però no para!!
Així que ara estic aprenent a fer webs amb Dreamweaver... deu ni do la parauleta se les porta!!! i no tinc massa temps per res, el curs dura dos mesos i com 15 dies estaré al Japó he d'avançar cinc exercicis abans de marxar... vaig de cul!!!!!!! però m'agrada si si
Crec que les fotos del kaiac i altres es faran esperar un poc més encara...
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Per fiiiiiiiiii siiiiiiiiii ja el tinc!!!!!!!!!
Doncs l'aventura que va començar el dia 19 d'agost sembla que ja ha acabat...
No és el meu ordinador i no és un ordindor nou, peró mentre funcioni ja m'esta bé. En teoria és millor que el meu, tot i que més gros.
Així que a partir d'ara espero poder penjar les fotos del kaic que vam fer al agost. I altres coses que vagin passant.
Uuuueeeeee i funciona la càmara! increíble!!
No és el meu ordinador i no és un ordindor nou, peró mentre funcioni ja m'esta bé. En teoria és millor que el meu, tot i que més gros.
Així que a partir d'ara espero poder penjar les fotos del kaic que vam fer al agost. I altres coses que vagin passant.
Uuuueeeeee i funciona la càmara! increíble!!
diumenge, 5 d’octubre del 2008
dimarts, 30 de setembre del 2008
mail d' indignació per un Programa "Alto y Claro" de Telemadrizz
Aquest és un mail en un moment d'indignació quan veia un tros d'un programa de TeleMadrid, no vaig poder evitar enviar un mail de queixa al mateix programa...
Una que a vegades no es controla.
tengo la suerte de vivir en Barcelona y la suerte de no ver vuestro programa. Alguien dijo una vez: corazón que no ve, corazón que no siente...
He tenido la mala suerte de ver un zapping de vuestro programa, solo han sido unos segundos pero he tenido mas que suficiente.
Soy bilingue (hablo catalán y castellano), mi padre es de Teruel y mi madre es de Logroño. Así que ellos cuando vinieron a Catalunya no sabian catalán, pero si querian aprenderlo como respeto al lugar que les iba a sacar de su pobreza y les permitió ser lo que hoy día son y lo que somos mi hermano y yo entre muchos otros.
Desde pequeña ellos decidieron llevarme a un colegio catalán, ya que ellos si querian adaptarse donde iban a vivir. No fue impuesto, ni mucho menos!, sino lo que ellos querian y lo que ellos decidieron.
Me considero afortunada de poder empezar una frase en catalán y acabarla en castellano o al revés y no darme cuenta cuando he hecho el cambio. Tambien tengo la suerte de poder entender a la perfección dos idiomas y me hubiera gustado poder decir lo mismo hasta de un tercero o cuarto.
Por mis estudios he estado trabajando en un colegio donde conviven 19 nacionalidades diferentes y se respetan todas ellas, evidentemente se hacen las clases en catalán y se dan clases de refuerzo para aquellos que han llegado hace poco. Incluso a los padres se les invita a impartir clases para que puedan ayudar a sus hijos en sus estudios. Se hacen jornadas interculturales donde se exponen las difernetes culturas y la riqueza de todas y cada una de ellas.
No entiendo el acose y derribo por vuestra parte y vuestro programa que haceis del catalán, me parece vergonzoso que hableis en boca de otros o con historias de alguien que no esta alli para explicar realmente lo que se vive.
Aqui, yo que si que vivo en Catalunya, os puedo decir que no se persigue el castellano, al contrario, tenemos tendencia a dejar de hablar el catalán cuando alguien habla en castellano. Este hecho lo que provoca es que alguien que venga de fuera y quiera integrarse y conocer otra lengua no pueda hacerlo porque nadie le habla en catalan. Yo (como pirmera persona) me he encontrado mas de una vez a gente pidiendome que le hable en catalán, por esta tendencia de canviar el registro cuando oigo el idioma en el que se me dirigen. Y no creo que yo sea una excepción, sinó que creo que es algo bastante habitual por desgracia.
¿Que se enseñe el catalan en Catalunya realmente tan raro os parece?
Solo pido un poco de respeto y que hableis con conocimiento de causa, que dejeis que un idioma siga para adelante y no os empeñeis en eliminarlo, hay quien dijo una vez: el saber no ocupa lugar.
Así que como ya os he dicho tened respeto y quiza tambien os respeten a vosotros, no pidais que se os respecte cuando vosotros sois los primeros en inventar y falsear la realidad de una sociedad abierta.
Una que a vegades no es controla.
tengo la suerte de vivir en Barcelona y la suerte de no ver vuestro programa. Alguien dijo una vez: corazón que no ve, corazón que no siente...
He tenido la mala suerte de ver un zapping de vuestro programa, solo han sido unos segundos pero he tenido mas que suficiente.
Soy bilingue (hablo catalán y castellano), mi padre es de Teruel y mi madre es de Logroño. Así que ellos cuando vinieron a Catalunya no sabian catalán, pero si querian aprenderlo como respeto al lugar que les iba a sacar de su pobreza y les permitió ser lo que hoy día son y lo que somos mi hermano y yo entre muchos otros.
Desde pequeña ellos decidieron llevarme a un colegio catalán, ya que ellos si querian adaptarse donde iban a vivir. No fue impuesto, ni mucho menos!, sino lo que ellos querian y lo que ellos decidieron.
Me considero afortunada de poder empezar una frase en catalán y acabarla en castellano o al revés y no darme cuenta cuando he hecho el cambio. Tambien tengo la suerte de poder entender a la perfección dos idiomas y me hubiera gustado poder decir lo mismo hasta de un tercero o cuarto.
Por mis estudios he estado trabajando en un colegio donde conviven 19 nacionalidades diferentes y se respetan todas ellas, evidentemente se hacen las clases en catalán y se dan clases de refuerzo para aquellos que han llegado hace poco. Incluso a los padres se les invita a impartir clases para que puedan ayudar a sus hijos en sus estudios. Se hacen jornadas interculturales donde se exponen las difernetes culturas y la riqueza de todas y cada una de ellas.
No entiendo el acose y derribo por vuestra parte y vuestro programa que haceis del catalán, me parece vergonzoso que hableis en boca de otros o con historias de alguien que no esta alli para explicar realmente lo que se vive.
Aqui, yo que si que vivo en Catalunya, os puedo decir que no se persigue el castellano, al contrario, tenemos tendencia a dejar de hablar el catalán cuando alguien habla en castellano. Este hecho lo que provoca es que alguien que venga de fuera y quiera integrarse y conocer otra lengua no pueda hacerlo porque nadie le habla en catalan. Yo (como pirmera persona) me he encontrado mas de una vez a gente pidiendome que le hable en catalán, por esta tendencia de canviar el registro cuando oigo el idioma en el que se me dirigen. Y no creo que yo sea una excepción, sinó que creo que es algo bastante habitual por desgracia.
¿Que se enseñe el catalan en Catalunya realmente tan raro os parece?
Solo pido un poco de respeto y que hableis con conocimiento de causa, que dejeis que un idioma siga para adelante y no os empeñeis en eliminarlo, hay quien dijo una vez: el saber no ocupa lugar.
Así que como ya os he dicho tened respeto y quiza tambien os respeten a vosotros, no pidais que se os respecte cuando vosotros sois los primeros en inventar y falsear la realidad de una sociedad abierta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)