Com cada any, per aquests dies d’agost, és possible veure en els cels nocturns la pluja d’estels de les Perseides, també conegudes com Llàgrimes de Sant Llorenç.
Aquest fenomen meteorològic em porta vells records que em traslladen al poble de mon pare, el meu poble, Ràfels.
Recordo quan amb els amics ens escapàvem de les llums del petit poble, per estirar-nos durant hores en la negror ben espesa de la carretera.
Esperàvem per veure el rastre fugaç d'algun d'aquests estels i era impressionant, que a simple vista, els veiéssim caure a gran velocitat.
El nostre silenci només es trencava per petites confidències, petits desitjos i per l'alegria de veure aquests rastres en forma de llàgrima passar ràpidament damunt dels nostres caps.
Realment, era espectacular veure aquests milions de punts blancs de diferents tamanys que semblen que estan a tocar i, realment, que estan tan lluny .
Com porto uns quants anys sense pujar al poble, aquest any volia que aquí pogués perseguir amb la mirada algun d'aquests rastres.
Aquest fenomen meteorològic em porta vells records que em traslladen al poble de mon pare, el meu poble, Ràfels.
Recordo quan amb els amics ens escapàvem de les llums del petit poble, per estirar-nos durant hores en la negror ben espesa de la carretera.
Esperàvem per veure el rastre fugaç d'algun d'aquests estels i era impressionant, que a simple vista, els veiéssim caure a gran velocitat.
El nostre silenci només es trencava per petites confidències, petits desitjos i per l'alegria de veure aquests rastres en forma de llàgrima passar ràpidament damunt dels nostres caps.
Realment, era espectacular veure aquests milions de punts blancs de diferents tamanys que semblen que estan a tocar i, realment, que estan tan lluny .
Com porto uns quants anys sense pujar al poble, aquest any volia que aquí pogués perseguir amb la mirada algun d'aquests rastres.
Sabia que no era una gesta fàcil, parlem d'una ciutat, Barcelona, amb pol·lució ambiental i lumínica important.
Per això, vam pujar dimarts al Búnker del Carmel, un lloc elevat de la ciutat. Però vam haver de marxar d'hora i sense poder veure cap estel encara al cel. Vam passar pel Mirador del Güell, però tampoc hi va haver sort.
Dimecres, era el dia anunciat com el millor per gaudir d'aquesta pluja. Havíem sentit que al Moll de Gregal hi hauria tot de gent per veure-ho.
Per això, vam pujar dimarts al Búnker del Carmel, un lloc elevat de la ciutat. Però vam haver de marxar d'hora i sense poder veure cap estel encara al cel. Vam passar pel Mirador del Güell, però tampoc hi va haver sort.
Dimecres, era el dia anunciat com el millor per gaudir d'aquesta pluja. Havíem sentit que al Moll de Gregal hi hauria tot de gent per veure-ho.
Així que vam fer cap allà, el resultat no va ser gaire diferent al del dimarts, negror i tres punts molts llunyans eren els únics que indicaven que allà dalt hi havia estels.
Així que vam aprofitar per estar estirats vora la mar de nit i per fer fotografies de tot plegat. Podreu veure quin cel teníem damunt del nostre cap... ben diferent al que recordo de Ràfels.
De cara al proper any, ja sabem que hem de marxar a algun lloc més rural per poder disfrutar d'aquests rastres d'estels tant meravellosos.
En podeu veure algunes de les fotos picant al següent enllaç.
Així que vam aprofitar per estar estirats vora la mar de nit i per fer fotografies de tot plegat. Podreu veure quin cel teníem damunt del nostre cap... ben diferent al que recordo de Ràfels.
De cara al proper any, ja sabem que hem de marxar a algun lloc més rural per poder disfrutar d'aquests rastres d'estels tant meravellosos.
En podeu veure algunes de les fotos picant al següent enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada