Porto uns dies desconnectada d'aquest món virtual.
Saber que venien els menuts, la Raquel i mon germà sempre és una alegria. I abans que arribessin volia deixar tot enllestit per aprofitar al màxim per estar amb ells. Fer de tieta paparra és una de les meves aficions.
Van arribar un 23 de desembre i sentir la veu de mon germà que tot just acabaven de sortir de recollir les maletes va ser una gran alegria! Un any sense veure'l a ell i prop de sis mesos a la Raquel i els menuts pesen molt.
Així que els meus dies ben guardats de vacances van ser molt ben aprofitats. Jugar amb l'Agia i l'Aram, compartir moments, converses amb mon germà i la Raquel, no tenen preu.
Des de petita mai m'havien agradat els Nadals, els que em coneixeu, ja ho sabeu. Però ara, he de reconèixer que són uns dies que espero i que no vull que passin sense aprofitar-los al màxim al seu costat.
Us deixo el recull de fotos que hem fet el Carles i jo. N'hi ha de millors i de pitjors, de nítides i de mogudes, però per mi totes tenen un instant, un detall, una mirada que m'atrau i que necessito veure de tan en tan.
4 comentaris:
Collins Cris!!! Bona manera de fer-me saltar la llagrimeta de camí a la feina! Un petó.
Aixx estava sensiblona! Espero que t'hagin agradat almenys les fotos. Petonets
És ben bé un reportatge del Nadal a Barcelona. visites al laberint d'Horta, al Saló de la infància, patinant sobre gel ¡ ¡ ¡
Barcelona als vostres ulls sembla una ciutat encara més cosmopolita.
Felicitats, sigueu essent tant feliços ¡ ¡
Publica un comentari a l'entrada