Jamaica

Ja estem de tornada... la veritat és que ha estat un dels millors viatges que he fet, no sé si ho dic sempre quan torno, però és la sensació que tinc jeje
És un lloc increïblement maco i hem passat uns dies sense parar (per variar) i coneixent molts llocs cadascun d'ells amb els seu encant especial i digne de ser recordat.
També vam coincidir amb dos navarresos, el Kolo i el Goñi, amb qui ens vam fer inseparables i amb els que ens ho hem passat d'allò més bé.
No ho he fet mai, però aquest cop m'agradaria explicar-vos dia a dia el que vam fer. Sé que serà una entrada del blog molt llarga però no m'agradaria deixar-me res per explicar.
Els que us ho vulgueu estalviar, cap problema!! les fotos del viatge estan a sota. Només heu d'obrir l'enllaç i accedir al Picasa.
Vam arribar el dilluns 3 de maig al vespre, ja entrada la nit i amb una calor enganxifosa. Només arribar ens esperaven dos autocars que ens durien a l'hotel a Montego Bay, al donar les maletes ja ens oferien ganja els mateixos del autocar i els guies. Un fet que no es pararia de repetir durant tot el viatge anessis on anessis. Un cop a l'hotel ens esperaven amb música, còctel de benvinguda i la pulsera del tot inclós. Vam deixar les coses a l'habitació, vam anar a sopar i vam explorar una mica l'hotel.
El dimarts 4 a les 9h ja teniem la reunió de l'hotel on se'ns informava de les opcions d'excursions. Abans ja haviem rebut la trucada de la Sisi, amb qui fariem els nostres tours particulars, només haviem de trobar més gent... Finalment vam trobar altres companys de viatge, uns només van voler fer una excursió, altres en van fer dues i, amb el Kolo i el Goñi, les vam fer totes, o sigui, les quatre.
La primera de les aventures va ser la visita al poblat Rastafari, prop de Montego Bay. Aquesta va ser la única que vam fer amb l'hotel. Un minibus amb quatre guies que ens van acompanyar durant un petit tour en bus pel centre de Montego, tota l'estada al poblat i després a la botiga de torn, Rainbow (un timo de tenda).
Al poblat s'hi arribava creuant un rierol ple de pedres que es clavaven als peus, ja que anàvem descalços. Estava tot enfanguinat i per alguns del grup arribar fins dalt va ser tota una experiència, anar amb xancles no ajudava a alguns i algunes. Al poblat ens esperava en Kanaka, el que ens va explicar i ens va fer de guia. Ens va fer saber que al seus poblats mai falta el foc encès, que serveix per cremar tots els dimonis que venen de Babilònia. Tot seguit, ens va tallar uns cocos, ens van servir l'aigua del coco i ens van deixar tastar-lo. Després vam anar a la secció de la cuina, on ens van ensenyar totes les plantes i herbes que fan servir per cuinar menjar Ital (basada en productes naturals, conreats per ells mateixos i sense fer ús de la carn ni del peix). Ens van ensenyar la resta del poblat on van veure el jardí amb les plantes que fan servir per infusions i com a prevenció de malalties, el laberint de la meditació i com molen el cacau. De tornada ens van oferir té de llimona mentre escoltàvem una mostra de Kumina i altres ritmes propis dels rastes fets amb percussió.
Dimecres 5 de maig, no teníem cap excursió preparada i vam fer dia de relax... platja-piscina, menjar, beure i night show. Després de dinar ja en teníem prou de piscina i platja i vam decidir anar a veure el SPA i agafar un massatge! Volíem l'Ocean Harmony que feien en una cabana propera al mar però com plovia vam haver de fer el Sweden soft. Oohhh ens va anar de conya, 60 minuts de relax relax mentre a fora queia una bona pluja! Ens van posar als dos junts en una habitació amb música i llum suau. Va ser un molt bon regal :)
Dijous 6 de maig a les 8.30h, ja havíem quedat per fer la primera excursió davant la benzinera de l'hotel carregats amb begudes. Allà ens vam trobar amb el nostre conductor rasta, Mike. La Sisi, que és amb la que havíem contactat ens esperava a Negril. Ben aviat vam veure com seria el tipus de conducció que ens esperava a l'Illa: sots, bots i forats amenitzats amb la veu trencada i els sons guturals del nostre amic i xòfer Mike. A la platja de Seven Miles (Negril) ens esperava la Sisi amb el seu menut de 3 mesos, en el primer xiringuito de la platja, l'Arthur's. I d'allà vam agafar un glass bottom boat que ens duria fins el catamarà. Amb ell vam anar fins a uns escolls de coralls per a poder fer snorkel, tot acompanyat de música reggae i bon beure, on vam poder observar peixos, caragoles i una estrella de mar. D'allà vam fer cap a Rock House i les coves dels pirates, on s'hi diu que s'hi amagaven. Allà també vam fer snorkel, vam entrar dins alguna cova i vam poder veure fins i tot una gran serps marina. Després d'alguna picada de “medusa?” vam tornar al catamarà i aprofitant que va començar a ploure de valent vam dinar al camarot una llagosta molt bona. Va coincidir que quan arribàvem a Seven Miles va deixar de ploure i va tornar a sortir el sol. Una estona per la platja i via cap al Rick's Café a veure uns jamaicans que salten des de dalt dels arbres dels penya-segats a l'aigua. Havíem de veure la post de sol, però va tornar a caure un xàfec i els núvols ho van tapar tot. I vam decidir fer via cap a l'hotel.
Divendres 7 de maig, relax a l'hotel, amarató de pinyes colades i el Carles de supercongas, de partides de ping-pong, de cartes, ... i amb la millor companyia!
Dissabte 8 de maig, a les 8h ja ens esperava en Mike a la recepció de l'hotel per fer via primer a Nine Miles, el poblet on va néixer en Bob Marley i on ara està enterrat. Per arribar-hi vam travessar una gran zona rural muntanyosa de l'illa, de les més pobres de Jamaica. Al Mausoleu,un guia ens van fer un tour on vam poder veure des dels quadres amb els discs d'or del cantant fins el llit on dormia quan era petit i un dels seus cosins que encara viuen i ens va tocar amb el banjo un tema.
D'allà vam fer cap a les Dunn's Rivers Falls, parant de camí a un xiringuito per dinar pollastre jerk i arrós que picava una mica. A les cascades vam pujar en biquini i banyador, els famosos escarpins agafats per les mans i en filera mentre un dels guies (en Fiesta Man) ens feia un vídeo a ritme de “Olé Olé” i l'altre ens tirava aigua gelada del riu per l'esquena. Tot i això va ser molt maca l'ascensió pel riu, les cascades i les seves piscines naturals.
Després d'eixugar-nos i sortejar els venedors vam arribar a la furgoneta i vam marxar cap a la Llacuna Lluminosa. Una de les quatre que existeixen al món. Abans d'agafar el vaixell del capità Jerry ens van oferir un còctel de benvinguda amb rom o fruita. Banyar-se de nit en aquesta llacuna és una experiència inoblidable. Envoltada de microorganismes que es carreguen durant el dia i a la nit amb el moviment s'enlluernen com si fossin petites llums de neó. Va ser increïble tirar-se a l'aigua i al moure els braços veure't envoltada de petitissimes llumetes, realment les fotos no li fan justícia a l'experiència viscuda.
Un cop banyats, remullats i, alguns, picats vam tornar a sopar a l'hotel amb negra nit i gaudir de la Reggae Party que es feia a l'hotel on vam sortir a ballar a ritme d'ska music.
Diumenge 9 de maig. Després de convèncer a la parella de navarresos durant el sopar de la nit anterior, vam decidir deixar de banda el llarg viatge a Kingston per anar cap al sud de l'illa, al Black River. A les 12:30 (després d'una sessió de platja i piscina amb pinyes colades a la piscina) vam trobar-nos amb el nostre xòfer rasta per fer cap al riu negre. Un cop allà, després d'un viatge llarg ple de sots, ens vam esperar a que ens diguessin on havíem d'embarcar i mentre fèiem temps vam fer unes fotos a unes barques destarotades. La sorpresa va arribar quan en una d'elles hi van col·locar un motor i ens van fer pujar als quatre. Allò es movia molt, però tot i així vam dirigir-nos cap a la zona de manglars del riu, mentre veiem quatre cocodrils parats prenent el sol. Després d'una ràpida visita a aquest paratge d'arbres que enfonsen les seves llargues arrels sota l'aigua negra del riu ens vam dirigir cap a mar obert per anar cap al Pelican Bar, un xiringuito perdut mar endins. El lloc era molt maco i allà vam poder fer snorkel, deixar la nostra signatura i gaudir d'un lloc poc transitat per la majoria de turistes que visiten Jamaica. Un lloc ben autèntic on vam arribar amb una barca rasta també molt autèntica. Tot i no ser com esperàvem, doncs ens va mancar veure els cocodrils de més aprop menjant pollastre, vam gaudir d'una bona excursió. De tornada a l'hotel ens vam acomiadar del Mike i ens van dirigir a sopar quelcom al restaurant de l'hotel. Després novament vam anar al showtime tot i que ens adormíem mentre feien un espectacle sobre el Michael Jackson.
Dilluns 10 de maig. Com que fins les 17:00 hores no sortia el bus cap a l'aeroport vam planificar el dia, la nit abans sopant. El pla era aprofitar al màxim el matí a la platja per anar a dinar d'hora com si fossin guiris i després anar a fer les darreres compres de records i regals. O sigui, que a dos quarts d'una ens plantàvem al restaurant Mahoe Bay per cruspir-nos el nostre darrer dinar i anar a tancar les maletes, dur-les a una consigna de l'hotel i creuar sols l'autopista per anar al centre comercial que hi ha davant del Riu Montego Bay. Allà vam estar força estona donant voltes per les diverses tendes que hi havia, des d'alguns més cutres però econòmiques fins la Rainbow on els preus eren molt elevats i havies de regatejar molt amb els propietaris hindús, que tot i fer-nos el 20% de descompte encara ens van timar. Per sort vam anar a parar al pis de dalt on vam trobar una botiga de dos jamaicans on hi tenien menys souvenirs però més autèntics i on ells eren ben agradables. Regatejar amb ells va ser molt millor i mentre esperava que fessin les últimes compres a mi la noia em va agafar i em va fer una treneta al cabell, per sort només una... quin mal que feia!
I un cop fetes les compres, les van desar a les maletes i a esperar fent les últimes pinyes colades, supercongues i timbes de cartes.
Vam tenir una demora de prop de tres hores, que a nosaltres ja ens va anar bé, millor esperar tres hores a Jamaica i tres a Madrid que sis a Madrid.